Després de gairebé 5 anys d’inactivitat blocaire (des que vaig deixar d’actualitzar “El bloc de Miquel Salip” ), ja feia temps que em picava el cuquet de tornar-m’hi a posar. I un bon dia, estant al balcó de casa (on vivia abans), observant la imatge que es veu a la foto de capçalera, em va venir la inspiració i les ganes per a tornar-m’hi a posar.
D’aquí el títol “Una escletxa a l’horitzó”. Una escletxa com el petit forat que, des del balcó de casa i entre els edificis del meu carrer, em permetia veure la muntanya de Sant Ramon i un tros de cel i d’horitzó sense haver d’alçar el cap. Però també és un concepte. Sóc dels qui pensen que, malgrat els obstacles i les dificultats que et pots trobar davant la vida, si la cerques sempre pots trobar una escletxa que et permeti veure més enllà del dia a dia, que et permeti fixar-te un horitzó o, simplement, un forat en el qual esvair-te o refugiar el teu cap.
Aixó és el que preten ser aquest bloc. Un espai on poder esvair els meus pensaments, sense perdre de vista els horitzons ni, evidentment, les responsabilitats i dificultats del dia a dia. En definitiva, un nou espai on poder expressar-me lliurement, sense les limitacions dels 140 caràcters de twitter o la preeminència gràfica de facebook.
Evidentment, en ser el meu espai, hi escriuré sobre allò que m’interessa. Segurament hi seran preeminents els posts sobre política, perquè és una de les coses que més m’apassionen i a les que dedico més temps. Però serà un espai obert a tot, així que no descarto res.
Espero que sigui del vostre interès i que, amb els vostres comentaris, m’ajudeu a fer-lo millor.
Una escletxa a l'horitzó 