Setmana -8

I cau una altra setmana, a una velocitat trepidant. Setmana complexa emocionalment. Era previst que ho fos, per motius professionals (darrera setmana a la feina abans d’una aturada temporal de 2 mesos), però encara ho ha estat més per elements externs.

Dilluns, tarda intensa, amb sessió del Ple Municipal per començar. Un Ple en que hi havia diverses mocions, dues d’elles, però, impulsades des de la ciutadania. En primer lloc, la moció de la PAH, que demanava el suport a la ILP contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Com sempre, concentració a la porta de l’Ajuntament abans, moment esplèndid per intercanviar impressions amb els companys i companyes de la PAH amb qui, per diversos motius, no puc compartir tan el dia a dia com abans. A dins del ple, gran intervenció des del públic per part del company Toni Vizuete. Entre els grups municipals, trifulca preelectoral, previsible amb un tema tan sensible com el de l’habitatge. De quan assistia als plens per escoltar i aprendre d’en Josep Maria Cervelló, vaig recordar que des d’Esquerra s’havia presentat feia alguns anys, una moció per sol·licitar la modificació de la llei hipotecària per tal que contemplés la dació en pagament (Punt 2 de l’ordre del dia del Ple de 21 de febrer de 2011). Llavors, algunes forces polítiques municipals no sabien de què se’ls parlava…sort que la feina incansable de la PAH i altres agents han aconseguit situar aquesta qüestió com a central en el debat públic.

Foto: Plataforma de Marianao contra les antenes de telefonia mòbil

En una altra moció, el Ple va debatre sobre la ubicació d’una antena de telefonia mòbil al terrat d’una finca de Marianao. Fa uns dies vaig participar d’una assemblea a l’Associació de Veïns de Marianao-Poblet on es va parlar d’aquesta situació. L’actual llei de Telecomunicacions estatal, aprovada amb els vots de PP, PSOE i CiU al Congrés de Diputats, ha convertit el mercat de les antenes de telefonia mòbil en la llei de la selva. Una companyia pot acordar directament amb una comunitat de propietaris, a canvi d’una quantitat econòmica i sense cap mena de veu ni vot per part de l’administració local, la instal·lació d’una antena d’aquestes característiques amb el pressumpte perill que pot comportar per a la salut de les persones, producte de les radiacions. Nosaltres sempre hem estat sensibles a aquesta qüestió, i així ho vaig recordar a l’associació de veïns, impulsant el Pla Especial d’Antenes quan èrem a l’oposició, pel 2005. Allà vam treballar per aconseguir un consens sobre la ubicació de les antenes, amb diversos agents (associacions de veïns incloses). Un pla que fixava uns límits clars en la ubicació de les antenes, i n’obligava a la col·locació en sòl públic, fet que comportava que els ingressos provinents de l’operadora telefònica en qüestió anessin a parar a la tresoreria municipal, permetent altres inversions. L’intent de desplegament no va fructificar pel trencament del consens sobre les ubicacions concretes, i l’aprovació de la nova llei va acabar de rematar l’intent de regular aquesta qüestió. En el moment actual, doncs, queda reclamar la modificació de la llei perquè els ajuntaments puguin dir-hi la seva, perquè es tinguin en compte els estudis científics al voltant de les radiacions electromagnètiques, i es busquin les fòmules per tal que hi hagi un bon servei als usuaris, sense riscos per a la seva salut.

Després del Ple, en què hi va haver altres qüestions que podreu consultar quan l’acta estigui penjada……. vam assistir a la presentació, per part del diari El Llobregat, d’una enquesta d’intenció de vot a nivell comarcal. Una enquesta que planteja un autèntic tsunami de Ciutadans sense ni tan sols conèixer a quants municipis de la comarca es presentarà, igual que amb Podemos. Curiós, si més no. Algunes coses que poden marcar tendència, però força agafades amb pinces, sota el meu punt de vista.

Dimarts… dia fatídic. La notícia de l’accident d’avió amb 150 persones a bord a Barceloneta de Provença. D’aquelles notícies que et glacen la sang i que et fan donar voltes sobre les prioritats de la vida. I que, amb el pas dels dies i de les informacions de la investigació, et fan reflexionar sobre la condició humana. I també sobre la manera de tractar les notícies per part d’alguns mitjans i alguns periodistes en concret. Cap mena de pudor en fer girar les notícies al voltant del dol de les famílies, violant i volentant la intimitat de les víctimes i els qui les estimaven. Una notícia que, com a mínim sota el meu punt de vista, ha marcat l’estat anímic del País durant aquests darrers dies, portant-lo a la tristor i l’abatiment. Com si tots i cadascun de nosaltres tinguéssim una persona propera entre les víctimes. Perquè catàstrofes d’aquestes no deixen indiferent a ningú.

Dimecres…feina interna de planificació, organització i disseny de l’estratègia per aquestes vuit setmanes que queden fins el 24M. Quan la gent critica als qui ens dediquem a la política, no és conscient de la de sacrificis que fan moltes i molts amb vocació de servei públic. Coses d’aquelles que no es veuen però sense les quals, les que són públiques no serien possibles. Persones entregades, en el seu temps lliure, després de la seva jornada laboral, a construir un projecte polític per a millorar les condicions de vida de la gent. Això és una de les coses que més em fa estimar aquesta vocació, compartir-la amb les meves companyes i els meus companys.

Dijous, dia de pre-comiat a la feina. Precisament per poder exprimir les hores del dia al màxim aquests propers dos mesos, l’entitat a la qual treballo m’ha permès agafar dos mesos d’excedència professional. I dijous vaig gaudir de les bromes dels companys i companyes amb cartells escampats per tota l’oficina, i fins i tot al bar de referència per esmorzar, amb slogans de campanya còmics… Una divertida manera d’encarar una sortida que es preveu temporal, però que podria no ser-ho…qui ho sap!

Divendres, dia complicat per ser el darrer (emocionalment parlant), però també per adonar-me de lo atrapats que estem als mòbils. I és que per motius que no venen al cas, em vaig quedar sense mòbil durant 48 hores i, malgrat poder sobreviure (Sí, es pot!), la sensació que et falta alguna cosa important és ben curiosa. A la tarda, vam assistir amb el President de la Secció Local d’ERC, en Toni Vélez, a la presentació de la candidatura ICV a la ciutat. Un acte ben organitzat i exitòs en quant a assistència. Però un acte que, com tots als que vas d’una altra formació política, discrepes en alguns dels missatges que s’hi donen. Ara que ja s’ha presentat gairebé tothom, arriba el moment de confrontar les idees, i de fer-ho de manera democràtica. De donar els arguments a la ciutadania per tal que tingui tots els elements per prendre una decisió molt important. I us asseguro que en tinc ganes. Moltes ganes.

Dissabte dia d’aquells en que t’has de partir en 3. Matí de sessió de fotos a Barcelona per al cartell electoral. Una d’aquelles coses que toquen fer però que, per a una persona a qui li agrada poc el “postureo” com a mi, es fan una muntanya. Després, participar a la jornada que els Amics de l’Ateneu Santboià havien organitzat per continuar parlant sobre el model de gestió que ha de tenir el nou Ateneu, un cop finalitzada la primera fase del procés participatiu, al qual hem estat presents i actius aportant idees. Un espai molt interessant on pode debatre al voltant de les idees d’apoderament ciutadà, transformació cultural i social, lideratges col·lectius i tantes i tantes coses. L’Ateneu ha deixat de mirar al passat i mira cap a un futur realment engrescador, que ha de saber incorporar-se a la mentalitat de la gent de la ciutat com una cosa de totes i tots, per tal d’esdevenir el motor social i cultural que el centre històric de la ciutat necessita. I després de debatre sobre l’Ateneu, a Plaça Catalunya, des d’on feia unes hores, aquelles persones incansables de les que us parlava abans, estaven escoltant propostes de la gent per a construir el Sant Boi del futur. Realment el contacte directe amb la gent és d’aquelles coses enriquidores de la política, d’aquelles que més t’omplen. I les parades informatives, o com en el nostre cas, receptives d’informació i inquietuds, són una gran oportunitat.

I diumenge de carxofada. Avui hem aprofitat per trobar-nos la gent de la candidatura, fer-nos fotos, fer un vermut, comentar la jugada i passejar per una Rambla que avui sí, estava plena de vida. La crònica pública del nostre pas per la Carxofada la podeu trobar aquí, així que com aquest és el meu espai m’agradaria remarcar una de les coses que els hi he dit a la gent que m’acompanya en aquesta aventura. Els he dit que, en cadascun dels seus àmbits d’actuació i entorns, ja siguin personals, professionals o d’associacionisme, ells són el cap de llista d’Esquerra per a les eleccions. Que cap podrà explicar millor el nostre projecte que ells mateixos a la gent que tenen a prop. I que amb l’esforç de totes i de tots, de ben segur, que tindrem un gran resultat. Aquesta idea de 31 persones, arrenglerades una al costat de l’altra, on cadascú és protagonista i responsable de ser altaveu (però també ulls i orelles al seu entorn), és la que ens farà arribar lluny.

I per acabar…poder gaudir de la carxofada, aparcant per una estona l’activitat política, amb aquells que sempre hi són, els amics. Un petit plaer de diumenge que tanta i tanta gent ha gaudit avui a la nostra ciutat.

I fins aquí una altra setmana. A partir de demà, dedicació exclusiva a la ciutat, així que segurament el gruix de coses per explicar vagi creixent…haurem de sintetitzar més! 😛

 

Setmana -9

Sota aquest títol engego una sèrie de posts en què intentaré recollir l’activitat que he portat a terme durant la setmana anterior. No pretén ser un resum exhaustiu de cada cosa que hagi fet, sinó una enumeració amb alguns comentaris valoratius i molt personals. Una manera com una altra d’obrir una mica més la finestra i deixar entrar llum en el dia a dia d’una persona que, humilment, va acceptar l’encàrrec de ser candidat a l’alcaldia de la seva ciutat.

Diumenge passat, dia 15, mancaven 10 setmanes justes per a les eleccions municipals. Dos mesos i mig. Setanta dies. Pot semblar una infinitat, però en el món en que vivim, en que tot passa tan ràpid, el vertígen que pot arribar a produir aquesta proximitat amb el 24 de maig és força gran.  I ha estat una setmana molt especial i intensa…

Dilluns, darreres converses amb persones a qui volíem demanar que formessin part de la nostra candidatura. La veritat és que fer una llista electoral és una tasca molt complexa, però a la vegada il·lusionant. Han estat setmanes de parlar amb molta gent, de dins i fora del partit. D’explicar-los quina és la nostra idea de Sant Boi, quins projectes tenim i com creiem que podem tirar-los endavant. Però també, i sobretot, d’escoltar quines inquietuds tenen, fins a quin punt coincideixen o difereixen amb el nostre anàlisi de la situació, i de trobar aquells elements comuns que ens permeten treballar plegats. Amb les converses de dilluns, tancàvem els darreres serrells de la candidatura que aprovaríem dimecres.

Dimarts, tercera sessió dels “Diàlegs per un Nou Sant Boi”, aquest cop sobre “Ciutat emprenedora”, per a parlar d’economia, comerç, indústria i agricultura. Amb els diàlegs, el que intentem fer és situar el nostre anàlisi de la situació actual, i escoltem què en pensa la gent. Som conscients que construir una ciutat no pot ser només cosa d’uns quants, d’aquells qui pensem exactament igual perquè formem part del mateix partit, sinó que cal construir-la comptant amb la visió del màxim nombre de gent possible… de tothom, a poder ser.  Aquesta és la nostra manera d’entendre la política, la de la ciutat deliberadora, aquella que promou el debat en el sí de la ciutadania i entre ella i els representants polítics. En aquesta sessió en concret, tot un plaer poder comptar amb en Lluís Parés, de la Unió de Pagesos, així com amb la Rosa Berrio i en Joan Ros, que a banda de ser experts en els seus respectius temes, ens acompanyaran a la nostra candidatura electoral com a independents, en el 2 i el 5 respectivament.

Dimecres, dia molt important i ple d’emocions. Era el moment de defensar davant l’assemblea local d’Esquerra, integrada per militants, simpatitzants i amics i amigues, la proposta de candidatura en la que hem treballat amb tanta il·lusió durant setmanes. Una candidatura àmplia, formada per 31 persones. Plural i oberta, amb 9 persones que hi participen com a independents, 2 d’elles entre els 5 primers. Jove, amb una mitjana d’edat de 42 anys, però amb persones amb contrastada experiència en diferents àmbits de la ciutat, també dins l’administracó. Paritària, que intercala homes i dones al llarg de tota la llista. Representativa dels barris i els sectors socials de Sant Boi. I per damunt de tot, una candidatura formada per persones normals, que s’estimen la seva ciutat perquè s’estimen la gent que hi viu, i que fan un pas endavant per intentar assolir els objectius que ens fixem col·lectivament. A tots ells, aprofito aquest espai per agrair-los que vulguin fer-se seva aquesta apassionant aventura en la que portem temps treballant.

Dijous, dia de felicitacions i reaccions. La nostra candidatura ha creat molt bona impressió entre diferents sectors de la ciutat, i això és senyal que hem sabut equilibrar els diferents elements que cal combinar per a presentar un bon equip per a governar la ciutat. Entrevista a la ràdio, on a banda de demanar-me per la nostra candidatura, em pregunten per les reaccions a la notícia publicada per l’Ara referent al fins ara cap de llista d’ICV. Una notícia que personalment em decepciona força, perquè crec que aquest tipus d’informacions no s’han d’amagar, que és millor explicar-les i intentar argumentar els perquès, enlloc d’esperar que no surtin a la llum…i qui dia passa, any empeny.

Divendres, posada en escena de la suma entre Esquerra Republicana i l’Associació Socialisme Catalunya i Llibertat, liderada per en Toni Comín. Un acord que exemplifica quina és la línia de treball del nostre partit. Una línia d’obertura, de suma, d’arribar a acords amb el màxim nombre d’agents possibles per tal de poder construir la República Catalana, i fer-ho des dels valors de la justícia social i la igualtat d’oportunitats. En el cas de Sant Boi, aquest acord es visualitza amb la presència d’en Joan Ros al número 5 de la nostra candidatura.

Dissabte, suspensió de la parada informativa prevista per culpa del mal temps. A la tarda, però, a la manifestació d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que, sota el lema “Stop Islamofòbia” va recórrer els carrers de Sant Martí a crits de “fora feixistes dels nostres barris i dels nostres ajuntaments”. No podem permetre que les actituds racistes i feixistes es facin un lloc en la nostra societat. Una societat construida amb l’esforç de tanta i tanta gent, independentment de l’origen nacional o cultural de cadascú. A Sant Boi n’hi ha que intenten utilitzar la crisi per colar els seus discursos racistes i que, fent-ho, van aconseguir representació a l’Ajuntament. És també un dels nostres objectius, desallotjar-los de les institucions per evitar que laminin el valor més preuat d’una ciutat, la nostra convivència.

I mentrestant, tot el dia amb l’ull posat a Madrid, on nombrosos companys i companyes de l’Assemblea d’Aturats de Sant Boi van participar de la Marxa de la Dignitat, per exigir pa, sostre i feina amb dignitat per a tothom, com a elements essencials per al lliure desenvolupament de les persones.

I diumenge. Avui hi havia d’haver carxofada, però per la previsió de pluja es va postposar fins la setmana vinent, així que una mica de descans no anirà malament…mentre esperem al vespre, que hi ha derbi entre el Barça i el Madrid! Perquè sí, aquells qui ens dediquem vocacionalment a la política, també som persones normals i corrents. Així que faig el meu pronòstic per aquest vespre… 3-1 a favor del Barça!