Pels qui no ho sapigueu, ahir dissabte 10 de maig es va produïr un ple extraordinari de l’Ajuntament de Sant Boi per fer efectiu el relleu a l’alcaldia, després que el fins llavors alcalde, Jaume Bosch, anunciés la seva renúncia el passat 25 d’abril. En aquell moment, des d’Esquerra Sant Boi ja vam donar el nostre punta de vista, però avui em ve de gust, després de seguir atentament el ple, deixar anar quatre reflexions en aquest espai personal (que val a dir-ho, feia massa temps que tenia abandonat).
Primer de tot, voldria parlar de l’ambient. Res a veure amb anteriors ocasions, en què tot estava ocupat pel tradicional pessebre que ha envoltat al PSC durant dècades. També en això es visualitza que el partit s’empetiteix, fruït de la manca de projecte polític. Això, ha permès veure una representació ciutadana molt més àmplia i plural, més representativa de la ciutat. Tot i això, la presència de persones habituals als entorns socialistes santboians com Josep Maria Sala recordaven que ells han ostentat el poder els darrers 35 anys, i que pretenen seguir fent-ho.
Els comentaris abans d’entrar, pràcticament tots, giraven al voltant dels motius de la renúncia de l’alcalde. I ningú, coneixent l’historial de l’aparell socialista a la ciutat i arreu, acabava d’estar convençut que fossin exclusivament personals, com ha volgut assumir l’alcalde. I això que l’alcalde es va encarregar de dir que plegava abans que ningú li assenyalés que havia de fer-ho. És evident, però, que al PSC ja no li interessa un alcalde de ciutat, i en tornen a necessitar un de partit. Que no miri gaire enllà, pensant estratègicament la ciutat, i miri molt a prop, pensant en les properes eleccions municipals i en els criteris marcats per la direcció del partit, en un moment polític molt convuls, especialment per la qüestió nacional. També vaig constatar que la gent té clar que, substituir un alcalde a un any de les municipals, no és per altra cosa que per preparar la campanya de la propera candidata a l’alcaldia, que el maig de 2015 s’enfrontarà a la resta amb l’avantatge de tot un any finançat amb diners públics.
Dit això, les intervencions dels diferents grups van seguir el guió previst. PxC situant la immigració com el gran problema de la ciutat, el PP que continua intentant treure rèdit polític de la tragèdia del bèisbol (5 anys després), de manera absolutament lamentable. Per la seva part, una Convergència que no ha estat capaç ni de votar el seu propi candidat, i ha optat per un vot en blanc a l’alcaldessa, amb una mà estesa vestida de responsabilitat, però que fa més olor a preparar la salvació mútua el proper mandat que a una altra cosa. Per la seva part, els socis de govern, ICV-EUiA, han intentat ser crítics amb el fet que l’alcalde no hagi esgotat el seu mandat i, com vam dir nosaltres en el nostre comunicat, que es doni peu a pensar que s’utilitza la institució amb fins partidistes. Però han votat a la nova alcaldessa, vestint-ho també de responsabilitat i de lleialtat amb l’acord de govern fet fa 3 anys. Sota el meu punt de vista, una equivocació política que estic convençut que molts dels seus electors no entendran.
I finalment, el discurs de la nova alcaldessa. Un discurs molt sentimental, reivindicant-se com a santboiana normal, que fa les coses que fan les santboianes normals. Un discurs molt de marcs generals, com era d’esperar en una ocasió d’aquestes, i de poques concrecions. Tot i això, me’n van sobtar dos detalls. Un, que fes una part de la intervenció en castellà. Força incomprensible, i un canvi de tendència clar respecte l’anterior alcalde. L’altre, que hagi dit, textualment, una cosa com “Vinc de treballar per les persones més vulnerables, de conèixer el patiment de molts santboians i santboianes que han perdut la seva feina, la seva llar i la seva dignitat amb aquesta crisi dramàtica que ens afecta […]”. Comencem malament si, una persona que precisament ha treballat amb els col·lectius de persones en situacions més complicades, insinua que perdre la feina i la llar comporta perdre la dignitat. Si una cosa he après participant en alguns moviments socials a la ciutat, és que la dignitat és la bandera d’aquells qui han perdut tota la resta. I que no els la pot prendre ningú.
En qualsevol cas, caldrà veure quines actuacions emprèn la nova alcaldessa, però intueixo un risc d’abusar dels actes públics i de visualització per promocionar-la com a candidata pel 2015. Per la nostra part, continuarem amb la nostra idea. La ciutat, després de 35 anys d’alcaldes socialistes, necessita un canvi. I ahir es va constatar, com vam comentat amb els companys i companyes d’Esquerra, que es respira una sensació de final de règim. Cal, com portem dient fa temps i continuarem repetint, donar-li la volta al mitjó i aconseguir construir un nou Sant Boi, aprofitant la construcció del nou País que farem. I el republicanisme independentista de la ciutat vol ser un agent actiu en aquest canvi que necessita la ciutat.
No volem ser-ne els únics protagonistes, però volem treballar, i treballarem, amb tots aquells que comparteixin, en tot o en part, aquesta reflexió.
Pd. Us enllaço a la mini entrevista que em van fer ahir, al sortir del ple extraordinari.
Una escletxa a l'horitzó 