Cop al compromís, l’esforç i la solidaritat

Actualitzat sobre la marxa: Finalment sembla que el PP donarà suport a la tramitació de la ILP. Òbviament hi han ajudat la pressió popular i la imatge patètica que dóna al món un Estat que accepta una ILP que pretén consagrar la tortura als braus i en rebutja una altra que pretén esgarrapar una mica de justícia social. Tot i això, mantinc l’escrit, perquè crec que el fet de dubtar sobre l’admissió o no a tràmit de la ILP ja és prou gros com per denunciar l’actitud antidemocràtica del PP i reflectir sobre quins valors es mouen ells i sobre quins nosaltres, el poble. Evidentment, que l’admetin a tràmit no vol dir que l’aprovaran, així que caldrà seguir apretant i apretant… 

—————————-

1402854 signatures. Un minut (i potser és poc) per omplir cada una de les caselles, tenint en compte la gran quantitat de dades que exigeix la normativa per tal que siguin vàlides. Amb majúscules, sense abreviacions. Amb bona lletra, no descuidant-se res. 1402854 minuts. 23381 hores. 974 dies. A això equivaldria la feina feta per la gent de les PAH’s i les altres entitats impulsores de la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament. A gairebé tres anys seguits, cada minut del dia, recollint signatures. I aquí no hi comptem les hores que calen per coordinar les taules, preparar el voluntariat, dissenyar i editar el material que serveix de reclam. I no cal dir totes les hores que s’han dedicat paral·lelament, i es dediquen cada setmana, a les assemblees, acompanyaments, accions, enganxades de cartells o aturades de desnonaments.

Unes hores que la gent qui participa d’aquest moviment, aboca de bon grat, amb ganes, amb la certesa que la feina que es fa no quedarà en buit i que, a la llarga, comportarà més justícia social. Unes hores d’esforç, compromís i solidaritat. Uns elements que, amb els temps que corren, hauríem de ser capaços de posar més en valor i reconèixer la importància que tenen.

Mentre escric aquestes línies, al Congrés de Diputats de l’estat espanyol s’està debatent la presa en consideració d’aquesta ILP. Ni tant sols es debat la proposta en sí, sinó que es debat la possibilitat que, en futures sessions de treball al Congrés (comissions i plenàries), els grups parlamentaris la puguin debatre i acabar aprovant o rebutjant, en funció de les majories.

I ja sabem quin és el resultat abans que es produeixi la votació. El rodet de la majoria absoluta del PP passarà per sobre la proposta. I això vol dir que no només passarà per sobre de les mesures que aquesta iniciativa planteja, que com sempre han dit els mateixos impulsors, són propostes de mínims, que l’únic que pretenen és donar una segona oportunitat a les famílies que, per les circumstàncies que siguin, no poden fer front als pagaments d’una hipoteca. També, i potser essencialment, vol dir que passarà per sobre de l’esforç i el compromís, de la solidaritat i la fraternitat dels milers i milers de persones que, ja sigui posant una signatura a un paper o col·laborant en la mesura del possible en la recollida i les altres accions, han fet possible que aquesta proposta arribi fins la Carrera de San Jerónimo de Madrid.

En definitiva, el Congrés espanyol avui aprovarà negar-se a ell mateix el dret a decidir sobre una qüestió tant important com aquesta. I a la vegada menyspreuarà el treball voluntari, el compromís, l’autoorganització i la solidaritat. I ho faran perquè els espanta. Perquè són conscients que demostracions de poder popular com aquestes els resten protagonisme i capacitat de representació. I com que no brillen pel seu tarannà demòcrata, sinó més aviat el contrari, volen tallar-ho d’arrel.

Però bé, potser avui resolen (que no guanyen) una batalla, però no guanyaran la guerra. El proper dissabte serem al carrer. Com tants altres dissabtes. I cada cop serem més. Perquè això és inaguantable.

Un parell de dades a tall de post data…

– Del 1402854 signatures, gairebé 600000 s’han recollit als Països Catalans. Dedicat a aquells que diuen que el fet diferencial català és una cosa de la burgesia.

– El mateix dia es debat una altra ILP per declarar les curses de braus Bé d’interès Cultural. Aquesta s’admetrà a tràmit. El Parlament de Catalunya fa temps que va acordar prohibir les curses de braus (també a través d’una ILP), així com una resolució de suport a la Dació en pagament (recordem que la Llei Hipotecària és cosa d’Espanya). Un element més per plantejar-se si hem de seguir o no formant part d’aquest Estat.

* A la foto, amb companys i companyes de la PAH Sant Boi recollint signatures. Gent compromesa i solidària, que no defalleix i de la que cada dia aprenc coses.