Gràcies per ser-hi

Amb els ulls encara inflats i el cap ben emboirat, sento la necessitat d’escriure quatre línies per intentar expressar amb paraules tot el que vaig viure i sentir ahir, i que avui he estat intentant païr. I la veritat és que és una tasca molt difícil…

Gairebé tant com ho ha estat llegir tots i cadascun dels més de seixanta textos que formen el llibre que em vau regalar i que, permeteu-me que us digui, considero un petit gran tresor. Perquè tant llegint el llibre avui a casa, amb el corresponent paquet de mocadors al costat, com ahir durant el sopar i la festa, són moltíssimes les emocions que s’han despertat en mi, els records que formen part de la meva vida i que, per sort, cadascú els que li toquen, comparteixo amb vosaltres…

I qui sou vosaltres? Vosaltres sou la meva gent. Els que hi vau ser ahir i els que no vau poder. I la veritat que fa molt goig poder-ho dir així de segur. Poder-ho dir amb el convenciment que a cap de vosaltres us molestarà que us inclogui en aquest grup. Perquè si el llibre és un tresor que explica molt de mi, però també de vosaltres, el veritable tresor que m’emporto d’aquest trentè aniversari, és la pell que vaig tocar, sentir i abraçar ahir. L’escalf que em vau donar, la força i energia que em van transmetre cadascuna de les abraçades, petons i somriures que em vau dedicar. És això el que em fa sentir realment feliç de confirmar allò que ja sabia, que sempre hi sou. Que sou al meu costat, i que voleu que jo estigui al vostre. I és la sensació més dolça que he viscut i que crec que es pot viure.

Així doncs, GRÀCIES. Gràcies per ser-hi, gràcies per voler-m’hi i, sobretot, gràcies per ensenyar-me que, encara que a vegades tot sembli assenyalar que el camí és inaccessible o que s’esfondra sota els nostres peus, si tens gent amb qui caminar, es fa molt més planer, senzill i agraït. I res, RES, és inabastable.

Evidentment, no puc acabar aquest escrit sense parlar de la responsable de que ahir pogués gaudir totes aquestes emocions, la Núria. La que sempre hi és, la que tinc al costat quan em llevo, quan me’n vaig a dormir, quan penso, quan ric, quan ploro, quan escric o quan somnio. Perquè no entenc la vida sense tenir-te al meu costat. Perquè si no hi fossis moltes coses perdrien sentit i jo perdria el meu equilibri i la meva força. GRÀCIES.

T’estimo. Us estimo.

Jo hi sóc si tu vols ser-hi. Jo hi sóc si vosaltres voleu ser-hi.